la samarreta
solidària

EL
DIAGNÓSTIC

Sóc la Lara Roca i el gener del 2023 em van diagnosticar
càncer de mama.

Mai no m’hauria imaginat que amb 31 anys em tocaria viure una experiència com aquesta. La incertesa és la primera cosa que vaig aprendre a gestionar, perquè no pots controlar res, només pots confiar en l’univers i en tot l’equip humà que hi ha darrere del teu cas.

És aleshores quan et sents vulnerable. Ja havia experimentat aquesta sensació i per això sempre deia: “què bé s’hi està quan s’està bé!”. I quanta raó tenia…

Bé, el cas és que el pitjor va passar, es va confirmar el diagnòstic i es va traçar un full de ruta. Sóc tècnica de turisme especialitzada en esdeveniments, així que necessitava tenir un pla i passar a l’acció! El pla era començar la quimio per reduir i després operar. Allò ja era molt millor que no saber res!

la quimio

Recordo el dia de la primera quimio, estava eufòrica perquè havia començat! Aquell dia, amb aquella actitud, vaig tenir la certesa que per a mi aquella seria la clau de com afrontar el procés que tot just començava.

Quan el meu estimat infermer Jordi em va dir que als 15 dies de la primera quimio se’m cauria el cabell…

vaig decidir organitzar una Rapaparty amb totes les meves amigues per fer d'aquell moment traumàtic un record bonic i divertit.

¡Lo que no sabía es que mis amigas, que son la hostia, organizaron la mejor despedida de pelo de la historia! Uno de los detalles que más me gustó fueron unas camisetas estampadas que llevábamos todas con un diseño y un mensaje de mi ilustradora y amiga Ingrid (Liomental). Ella supo plasmar perfectamente lo que es para mí la amistad: SUERTE y de ahí la frase que solemos decirnos: la suerte de tenernos.

Soy afortunada y, aunque recogemos lo que sembramos, hay un factor suerte que es tener unas amigas como las que tengo y a la que estaré eternamente agradecida.

recollida
de fons

Bé, feta aquesta introducció i veient que les samarretes havien tingut tant d’èxit, vaig comentar al meu infermer Jordi que volia recollir fons venent les samarretes per a alguna associació contra el càncer. I em va explicar el que feien al Mecenatge dd’oncologia d’Althaia. Em va semblar el millor lloc on destinar aquestes donacions.

¿Per què?

– L´hospital de dia d’oncologia abans era fosc i poc acollidor i ara és un espai agradable i confortable per als pacients i és en part gràcies al mecenatge.

– Les activitats que s’organitzen per als pacients d’onco estan molt bé, però, al meu entendre, faltaria un servei de nutrició i de ioga oncològic.

– L’Olga de mecenatge em va oferir formar part d’una campanya AMIKS on el Jordi Jorba (un donant i pacient d’onco) i jo, entre altres persones, som la cara visible de la campanya i no puc estar més orgullosa.

– Viure el retorn d’aquestes donacions en primera persona, i veure com es beneficien els meus companys de l’hospital de dia d’Oncologia, em faria molt feliç.

Per aquests motius i per donar gràcies a tot l’equip d’onco i a l’hospital de dia d’Althaia, que fan que el nostre dia a dia sigui més fàcil, des de l’empatia i l’experiència, vull que aquesta petita aportació vagi pel meu hospital 🙂